.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa.
Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava.
Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor.
Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»

Gn 15,5-12.17-18

Salm Responsorial

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

El Senyor m’il·lumina i em salva, 
¿qui em pot fer por? 
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, 
¿qui em pot esfereir? R 

Escolteu el meu clam, Senyor, 
compadiu-vos de mi, responeu-me. 
De part vostra, el cor em diu: 

«Busqueu la meva presència.» R

Arribar davant vostre és el que vull, 
Senyor, no us amagueu. 
No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent, 
vós que sou el meu ajut.  R

N’estic cert, fruiré en la vida eterna de la bondat que em té el Senyor. 
Espera en el Senyor! Sigues valent! 
Que el teu cor no defalleixi! 
Espera en el Senyor!. R

Sl 26,1.7-9.13-14 (R: 1a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals. Però] nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers. Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

Fl 3,17-4,1

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant.
Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem.
Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia.
Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol.
Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.
Lc 9,28b-36

"Aquest és el meu Fill, l’Elegit. Escolteu-lo!"

Anticipant l’experiència històrica de l’èxode, l’actitud bàsica del Poble Elegit és l’estil vital del «sortir de..»: és a dir, sortir de la tenda dels interessos particulars.
Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Posa’t a comptar les estrelles; així serà la descendència». Llavors Abram cregué en el Senyor i li ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa.
En la Història de la Salvació, Abraham és el model de la fe en el Senyor-Déu: una fe que no és pura qüestió ideològica o sentimental sinó actitud vital de viure recolzat en Déu.
La carta als Hebreus recorda com Abraham, cridat per Déu, obeí i se n’anà al país que havia de rebre en herència, sense saber on anava. És que esperava la ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com arquitecte i constructor (He 11,8s).
A la part polèmica (3,1b-4,1.8-9) de la carta Pau fa una crida als filipencs perquè l’imitin a ell i no els seus adversaris.
Seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. En realitat el model-model és Crist: Sigueu imitadors meus com jo ho sóc de Crist (1Co 11,1).
De Crist ho són de debò els qui poden dir amb raó: La vida terrenal la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu que em va estimar fins a entregar-se Ell mateix per mi (Ga 2,20).
L’element distintiu és la creu de Crist a la qual molts, pel seu estil de viure, en són contraris.
La Transfiguració vol encoratjar els deixebles davant la perspectiva del Camí de Creu que pot pro vocar no només rebuig instintiu sinó també dubtes sobre la divinitat del Mestre a qui veuran rebutjat, condemnat, crucificat i mort.
Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Pel Misteri de l’Encarnació la identitat divina de Jesús restava amagada; ara es farà perceptible a Pere, Joan i Jaume, que quan es desvetllaren veieren la glòria de Jesús: només desvetllats en pregària es pot copsar la glòria de la presencia de Déu.
La proposta de Pere «Fem-hi tres cabanes aquí dalt!» mereix el comentari de què parlava sense saber què deia.
La resposta divina al suggeriment petri és la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu Elegit» com a la teofania del Baptisme (Lc 3,22) afegint ara «Escolteu-lo!»: és a dir, feu-li cas també quan parla del Camí de Creu que cal seguir.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES